Malgrat la immobilitat política del règim franquista, el desenvolupament econòmic dels anys seixanta, inseparable d'un creixement de la població i de la renda, comportà un fort augment del consum energètic industrial i domèstic, un increment de la demanda de béns de consum per part de les classes mitjanes i l'ampliació de la xarxa de comunicacions i infraestructures.

La comarca té una xarxa viària (N-II,A-19) i ferroviària (línia C-1 de rodalia de RENFE), que satisfà de forma força adequada les seves necessitats bàsiques. Aquesta dotació es complementa amb l'A-7, i amb la connexió amb la Pota Nord per Montgat que enllaça amb la Ronda de Dalt. Hi ha prevista la prolongació de la A-19 fins a Tordera. L'origen de la xarxa de comunicacions de la comarca està en l'antic Camí del Mig (Via Augusta) que en alguns dels seus trams va ser aprofitat per fer la N-II. A banda i banda d'aquesta carretera transcorre la via fèrria i l'autopista seguint la línia de la costa, fet provocat per la proximitat de la Serralada Litoral al mar. Un mataroní, en Miquel Biada, va ser l'impulsor de la construcció de la primera línia fèrria de la península. Aquesta anava de Barcelona a Mataró i va ser inaugurada el 28 d'octubre de 1848. Malgrat les actuacions realitzades, la xarxa viària de tipus local, la xarxa ferroviària de rodalia i les connexions amb les comarques veïnes del Vallès Oriental i la Selva són susceptibles de millorament.

Amb la col.laboració