L'origen de l'actual mapa municipal català es troba en les pautes de poblament i d'ocupació del sòl medievals. Però fou la Constitució liberal de 1812 la que donà un caràcter administratiu als municipis com a únic patró de gestió local, i superà la fragmentació de jurisdiccions d'origen medieval que cobrien el territori amb multitud de tractaments diferents i específics.

El Maresme té trenta municipis. La configuració dels municipis, tal com la coneixem actualment, és dels segles XVIII i XIX. És en aquesta època que es produeix el desenvolupament, prop de la costa, de nuclis urbans que havien estat barris de pescadors dels pobles "de Munt" o "de Dalt". Així trobem: Vilassar de Dalt-Vilassar de Mar, Premià de Dalt- Premià de Mar, Tiana-Montgat, Arenys de Munt-Arenys de Mar, Malgrat-Palafolls... Els municipis del Maresme estan dividits en dos bisbats: el de Girona, que va des de Tordera, Palafolls i Malgrat fins a Caldes i Arenys de Munt, i el de Barcelona, que va fins a Tiana i Montgat. La capital comarcal és Mataró, centre d'atracció i concentració industrial, comercial, de serveis i equipaments. Tradicionalment hi ha hagut a la comarca nuclis d'estiueig dels habitants de les comarques més urbanes de l'entorn, que a poc a poc han esdevingut llocs de residència fixa. Des d'un punt de vista territorial, els municipis de la comarca es poden agrupar a partir de la influència que hi exerceixen Barcelona i Mataró. Barcelona exerceix una atracció i relacions de dependència importants sobre els municipis més propers, que avui en dia arriben pràcticament fins a Mataró, amb tendència a estendre's en direcció nord, gràcies a la millora de les comunicacions. Mataró exerceix també una influència sobre els municipis comarcals, bé que l'atracció i la dependència perden força com més llunyans n'estan.

Amb la col.laboració