• Extensió: 396 km²
• Població: 269.502 habitants (1.986)
• Densitat de població: 680,5 hab./km²
• Municipis: 30
• Subcomarques: Alt Meresme / Baix Maresme
• Capital: Mataró

Aquesta proximitat amb Barcelona, les bones comunicacions i un dels climes més temperats de Catalunya han fet del Maresme, des de fa temps, una comarca que ha acollit nombrosos estiuejants i turistes i des de fa anys està experimentant un creixement de població molt accelerat.

La seva funció, doncs, s'ha anat transformant i ara ha esdevingut una comarca residencial; s'ha passat de la casa d'estiueig a la residècia definitiva. Però malgrat tots aquest elements, El Maresme manté encara una important part del caràcter de les seves viles i pobles.

Està plegada de turons suaus, carregats de pins verds, que arriben ben bé fins a la plana, zona on hi viu la major part de la població. Totes aquestes muntanyes suaus - les més altes són el Montnegre (763 m.), el Corredor (648 m.), el Montalt (598 m.), Céllecs (534 m) i Sant Mateu (498 m.) - formen part de la Serralada Litoral, que al Maresme és coneguda com la Serrada de Marina. La llarga plana que acompanya aquesta serralada, antigament, havia estat una gran zona d'aiguamolls, i d'aquí va sortit el nom de marismes, El Maresme.

En el terreny econòmic, els sectors autòctons han estat diversos i canviants. Des del comerç amb Amèrica, passant pel gènere de punt, l'agricultura, el turisme i, actualment la construcció i els serveis personals. Encara avui, la indústria, el turisme i l'agricultura sobreviuen com a principals activitats econòmiques de la comarca. El gènere de punt és el motor industrial del Maresme, sobretot de la capital, Mataró, cap al sud. Gràcies a les noves imposicions de la moda i a l'exportació, aquest sector s'ha recuperat amb força. L'Alt Maresme ha estat per la seva part una de las zones pioneres en el turisme, tot i que actualment el sector flexibilitza les seves estructures per adaptar-se a les noves demandes. Pel que fa a l'agricultura, trobem des de ramaderia a la zona de Tordera, maduixots més cap al sud, però sobretot, la major part del terreny agrícola de la comarca l'ocupen dos sectors important: la flor i planta ornamental, i l'horta. Només a la punta sud encara s'hi cultiva vinya, un conreu en recessió que anteriorment havia tingut força pes a la comarca.

El fet que El Maresme estigui desmembrat en diferents nuclis socio-económics i que rebi l'impacte de la proximitat a Barcelona i totes les seves ofertes, fan que, a nivell cultural, el desenvolupament de la comarca es vegi a vegades frenat. Existeixen però una serie de agents culturals dels quals participen plenament nombrosos maresmencs. Els aplecs i les festes majors, per exemple, han estat duran molts anys dos elements fonamentals de la cultura del Maresme, uns elements que, alhora, han afavorit molt la integració de les persones vingudes de fora (tant els immigrants, com els de segona residècia). En l'àmbit de la dinamització cultural tant el paper de les institucions públiques i privades d'una banda, com el d'entitats i associacions per altra, ha tingut i té un valor molt destacat.

Parlem del Maresme doncs, com una comarca sovint pionera i capdavantera en molts aspectes de la vida social, econòmica i cultural del país. Una comarca privelegiada que al llarg del temps ha sabut integrar positivament els constants fluxos de gent nou vinguda, i que ha sabut mantenir, al mateix temps, una personalitat pròpia.